Above

de Gastón Core
Comparteix:

01

gener
Informació del espectácle
Génere: Dansa
Edat recomanada: a partir de 14 anys
Fitxa técnica y artística

Concepte i direcció: Gaston Core
Amb i en colaboració: Shreyashee Nag
Música: Jorge da Rocha
Veu: Jorge da Rocha y Shreyashee Nag

Estilisme: Shreyashee Nag i Gaston Core
Realització de vestuari: Christian Rubio
Llum: Manuel Ordenavia
Assistent de direcció: Alice Brazzit
Producció: Mayte Luque
Vídeo i foto: Alice Brazzit

Projecte realizat a la residencia de Nupura Dance Center
Amb el suport de CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa)
Agraïments: Equip técnic del Teatre Principal de Terrassa, Giulia Poltronieri, Nicol
Yao Dapré, Mario R. Rubio

 

Amb el suport de:

Del 31/05 al 1/6/2023
Dimecres 31 a les 19 i a les 21 hores
Dijous a les 21 hores

Sinopsi

Above presenta una dansa que cerca l’eix vertical per trobar un pensament superior i absolut que aporti calma al mig del caos del món. És una investigació estètica i coreogràfica que parteix d’una alteració de dinàmiques, espais i imatges de la dansa kathak alhora que analitza imatges del sagrat, de gestos i moviments que les persones utilitzen per provocar en elles mateixes un sentiment de devoció. Un intent per descriure des de la forma d’aquesta dansa desconstruïda, la nostra recerca del que és místic i la nostra necessitat de connectar amb els altres en moments de canvi.

Arribem a Jerusalem a la nit. Els carrers estaven buits de turistes, però a les places es podien veure grups de soldats, joves tots, homes i dones, sopant en silenci a la terrassa d’un bar. Davant del mur de les lamentacions només quedaven uns quants fidels balancejant-se endavant i enrere per memoritzar les paraules de les escriptures. Del desert el vent venia carregat de sorra, el cel de color porpra. Als carrers pujava el ressò de les pregàries, i als altaveus dels minarets l’Adhan. Un caminava per aquesta ciutat com en un somni, amb compte de no ensopegar ni trencar res per no despertar. A Jerusalem se sent un envoltat d’una pau inquietant. Molt semblant a la sensació de calma que es viu just abans de la tempesta. Aquesta és la imatge amb què comencem el nostre viatge, la d’un estat d’alerta, de serenitat activa com diria Julián Marías. Perquè en aquest moment d‟incertesa global estem alerta. En aquest breu moment de treva, com ara el soldat, intentarem estructurar el pensament.

La intèrpret que tenim davant balla perquè ballant pensa trobar un motiu superior a ella mateixa. Balla perquè a la seva dansa hi ha una cosa sagrada i ancestral que vol redescobrir, reinterpretar. Ella pensa que hi ha alguna cosa d’aquella dansa que la pot salvar. Com el martí pescador que aprofita els moments de calma per niar al mar, la ballarina teixeix la coreografia a l’espera del que vindrà.

Comparteix: