Lorca per a nadons. Luna de pergamino

«¿Pero qué diré yo de la Poesía? ¿Qué diré de estas nubes, de este cielo? Mirar, mirar, mirarlas y nada más. La poesía puede estar esperándonos en el agua de la fuente, subida en la flor de un olivo, puesta a secar en la tela blanca de una azotea. La poesía es una cosa que anda por la calles. Que se mueve, que pasa a nuestro lado. Todas las cosas tienen su misterio y la poesía es el misterio que tienen todas las cosas.»

Sinopsi

Lorca per a nadons és la cerca d'aquest misteri que tenen totes les coses: els objectes, les paraules, les olors i que Lorca va convertir en poesia: com es transforma una pandereta en "luna de pergamino"? Com passa la lluna a convertir-se en un "ajo de agónica plata"? I el vent, com es torna "verde... que te quiero verde"? Viatjarem per l'univers Lorquià imaginant com seria el seu taller de metàfores que transformava els objectes quotidians en imatges, paraules, sons i olors poètiques. Així d'un calaix pot sortir la olor del gessamí. Amagada a un pou pot sortir la lluna. I l'aigua por transformar-se en una cançó de bressol per a adormir a un nadó. 

Fitxa artística

Autor i intèrpret: Rafa Sánchez
Textos: Federico García Lorca
Direcció: Rafa Sánchez
Disseny d'escenografia: Chass Lllach
Disseny de vestuari: Chass Lllach
Confecció del vestuari: Vestir l’Època Barcelona
Assessorament guia neurodiversitat: Marta Roig
Disseny guia neurodiversitat: Anna Fonollosa
Disseny gràfic cartell: Anna Fonollosa
Produció: Factoría Los Sánchez