Carles Goñi
Fa més de trenta anys que faig teatre i encara el visc com el primer dia: com un joc. Sempre he entès el teatre com un espai de llibertat on podem ser altres per, curiosament, trobar-nos a nosaltres mateixos. M'apassiona veure com, jugant i perdent la por al judici, apareixen parts de nosaltres que sovint tenim amagades. A l'escenari deixem que el cos i les emocions parlin sense filtres, i és aleshores quan passa la màgia: el moment en què deixem de pensar i simplement ens deixem portar.
Em vaig formar en interpretació, veu i expressió corporal al Col·legi de Teatre de Barcelona (1997-2000) i a l'Estudio Nancy Tuñón de Barcelona (1996-1999).
Pel que fa a la meva experiència en teatre, he participat en diverses obres:
"Kentucky ha muerto" (2021) amb la Cia. La peleona, que es va representar a la Sala Versus del Festival Grec.
"De Dol" (2020), dirigida per Queralt Riera, a la Sala Atrium.
"Una nit" (2020), dirigida per Concha Milla, al Microteatre Bcn.
"Leni" (2017) i "La conferència de Wannsee" (2017) d'Exquis Teatre, amb direcció de Pavel Bsonek.
"Protesta" (2017) d'Exquis Teatre, dirigida per Jordi Casasampera.
"Call Center" (2016 i 2008/09), dirigida per Marc Angelet.
"La Podrida" (2015) i "Sota Zero" (2015) de La Peleona, amb direcció de Carla Torres.
"Una paret blau-cel" (2015) d'Eu Manzanares, també dirigida per Carla Torres.
"Café solo" (2012) de Blanca Bardagil i "Próxima estación: Mar de cristal" (2012) de Jimena Ruix-Echazú, ambdues al MicroTeatro Madrid.
"El biograf" (2011), "Genius" (2010), "Sopar de Nadal" (2009/10) i "Opció B" (2007) amb La Guapa Teatre, dirigides per Marc Angelet.
"Puputtyttö" (2009) d'Indigest, dirigida per Alícia Gorina.
"Només digas si encara m'estimes" (2009), dirigida per Jofre Borràs.
"Tot és possible" (2007), una creació col·lectiva de La Cia. Sgrata.
"F.U.M." (2005/06) de Marc Angelet, amb la Cia. Agraïts d'aguantar-nos.
També vaig participar en "Variacions G" (1999) dirigida per Jordi Godall "La cantant calva" (1998) dirigida per Mercè Lleixà i "Sketxs d'escèptics per a pessimistes" (1998) amb dramatúrgia i direcció de Lluís Elies.
En televisió i cinema, he participat en:
"Vintage" (2025) com a Encarregat, dirigida per Juan Cruz.
"Com si fos ahir" (2024), dirigida per Esteve Rovira.
"EL METRALLA" (2021) com a Mossén, dirigida per Jordi Roigé.
"X-TREMS" (2009) com a Home Déu, sota la direcció d'Abel Folk i Joan Riedweg.
"FRAGMENTS" (2009), dirigida per Marcel Juan i Sergi Silvestre.
"EL COR DE LA CIUTAT" (TV3) (2006-2008), on vaig tenir un paper secundari com Albert Paré, dirigit per Esteve Rovira.
"HAPPY HOUSE" (TVE) (1999), amb un paper secundari com Manel.









